1963. La masia de Can Picas a la película "A tiro limpio".

L'any 1963 es va produir a Barcelona la película titulada "A tiro limpio". Va tenir un èxit prou migrat pesi a que va gaudir del beneplàcit de la censura, però amb el temps ha guanyat reconeixement.

El nom d'un dels personatges, el Picas, i de la masia on viu: Can Picas, poden ser reals o no. Peró ja que l'acció de la pel·lícula s'inspira en accions protagonitzades per lluitadors antifranquistes reals, Francesc Sabater Llopart i Josep Lluís Facerías (encara que se'ls presenta com a delinqüents comuns), sembla molt versemblant que aquest nom de paratge també sigui pres de la realitat. No s'especifica el lloc on és, però ha de ser prop de la ciutat, com ho era Can Picas. A més, aleshores, el nom de la masia encara devia ser viu per a molts martinencs i barcelonins.

"Primer largometraje de Francisco Pérez-Dolz Riba (Madrid, 1922). El guión, de Miquel Cussó, José Mª Ricarte y Francisco Pérez-Dolz, desarrolla un argumento de José Mª. Ricarte, inspirado libremente en las actividades delictivas de Francisco Sabater Llopart (1913-60) y Josep Lluís Facerías (1920-57), anarquistas y luchadores antifranquistas. Se rueda en escenarios (interiores y exteriores) de Barcelona y en los estudios Buch-Sanjuán (Barcelona). Producido por Francisco Balcázar para Balcázar P. C., se estrena el 2-IX-1963 (Barcelona).

José Abad, 'el Picas', tras cuatro años de prisión por atraco a una joyería, se ha retirado a la finca familiar, la masia 'Can Picas', donde vive con la madre y la mujer."

(De Filmaffinity)

Escena a l'estació de Plaça Catalunya

La següent seqüència és la del final de la pel·lícula. És una mica truculenta, però potser no tant com presenten les accions a les pel·lícules d'avui dia.

Escena a l'estació de Lesseps

http://loquesomos.org/a-tiro-limpio/

---

1896. Sant Martí de Provençals. La colla del safrà.

Paisatge de Sant Martí, Isidre Nonell, 1896, col·lecció particular.

Viquipèdia

La Colla del Safrà a Can Picas.

El descobriment d'aquest quadre ens obre els ulls per reconèixer el lloc on es trobava Can Picas i la seva estructura global.

Des de Cal Royo, la serralada de Montcada i La Conreria perfila l'horitzó.

La renglera de xops acompanyen el rec, paral·lel a la carretera de Mataró. A través de la boirina s'endevinen les cases de la Verneda.

L'edifici de La Deliciosa (a la dreta), com hi figura al plànol de 1952, porta un nom que evoca ja l'aplicació actual de restaurant. En el segle XIX comptava amb una alçada de tres plantes, pel que es veu.

La casa fosca de l'esquerra, sembla ben bé ser Can Picas. Voldria jo volar en el temps contra els enderrocs i assegurar-ne la seva identificació, que veig molt versemblant.

A la Llista de quadres d'Isidre Nonell, hi figuren detalls de catàleg d'aquest concret, que ens porten a una situació més precisa i ens acosten, efectivament, a La Verneda, prop de Can Picas. Això pot refermar la idea de la seva identitat.

	J.39	1896	Paisatge de Sant Martí (La Verneda)	Oli sobre tela 95 × 144	Col·lecció J. Valentí Barcelona

L'indret era fàcilment accessible per FC des de Barcelona i devia haver-hi alguna parada prop de la cruïlla de la carretera Negra amb la de Mataró, no lluny de la Verneda. No s'havia de traginar gaire tros de camí amb els neulers de pintar. -No me'n vaig pas més lluny-, degué de pensar l'Isidre Nonell estintolant el cavallet.

Can Picas ja era habitat pel meu besavi Joan Castany Julià, abans de 1896, quan va fer-se aquesta pintura, i bastant després.

La carretera Negra venia des del Camp de la Bota (a la vora del mar), passant per la Mina, i s’incorporava a la Carretera de Mataró, justament on s’emplaçava la masia de Can Picas.

Ens n'ha donat testimoni l’Emili Castany Foix, pare de Carme Castany Serrano, cosina segona meva. Ell hi va viure a l’edat de set anys, quan va tenir lloc la retirada cap a França, al gener de 1939, en produir-se la ocupació feixista de Barcelona. Des dels finestrals de Can Picas va estar observant l'enfonsament humà de Catalunya al llarg de la carretera de Mataró, durant dies.

El nom de “carretera Negra” sembla prou evident que devia tenir a veure amb la seva textura. Potser amb la característica excepcional d’estar “embetumada” o enquitranada, la qual cosa devia de ser encara poc usual, quan van batejar-la així. Podria ser, també, que la seva pavimentació s’hagués fet a base d’escòries provinents del ferrocarril o d’alguna ferreria. Hores d’ara és difícil saber-ho del cert.

• Actualment, la finca on va estar Can Picas, està ocupada per la
  Escola Túrbula. Cal Royo va estar devorat per la prolongació de la Gran Via de les Corts Catalanes. Cal Royo devia estar cent metres al NO de Can Petroli, que avui encara perviu.

Al costat Oest de l'Escola i de Sud a Nord, la carretera de Mataró. Al flanc Sud-Oest, la carretera Negra o de la Mina.

Can Petroli, avui, o fins fa poc, al costat de la Carretera Negra. A l'esquerra de la foto, endavant, hi ha la gran excavació per on passa la Gran Via de les Corts Catalanes. A l'altre vora i equidistant hi ha l'Escola Túrbula.

De varis correus-e entre el Pere Plana Panyart i Carme Castany, pel desembre de 2016:

A la pàgina http://www.pladebarcelona.cat/2015/10/12/la-mina-rural/ es parla de la masia de Can Petroli "que es troba al principi de la Carretera de la Mina o Carretera Negra. Aquesta carretera era l’antic camí que unia la Carretera de Mataró i el Camí de la Verneda".

Que Can Petroli pugui ser el mateix que Can Piques, confirma la descripció del teu pare sobre la carretera Negra de la Mina. I podem fixar-ne el lloc d'origen que per a mi sempre havia estat, de forma indefinida, a Sant Martí de Provençals.

Aquestes informacions em varen dur a trobar Can Picas en el plànol de Barcelona de 1952, inserit al començament d'aquesta entrada.

---

1929 0728 Carta de Tornabous a Larraix (Larache)

1929 0728 Carta de Tornabous a Larraix (Larache)

De: Pere Castany Parisi	A: Domènec Plana Castany
(Sense adreça del remetent)	Adreça: Bon. Ingenieros de Tetuan. (2º grupo mixto). Compañia de la Red. Larache.
	Registre: 4658. Caixa: p24 DFPP-24
Data: 28/07/1929	Llengua: Català amb forta contaminació de castellà.

Transcripció:	Intenció:
Sr Dº Domingo Plan Castany; Larache.	En Domènec Plana Castany; Larraix.
Tornabous dia 28 de Julio de 1929	Tornabous, dia 28 de Juliol de 1929.
Estimat nebot Sabras que ya emos resibido tu carta del 29 del Pasado pues segun dises pora qui no estas gaire be si us fan pati set a xosi que no esta gaire be pero a que y faras ára manan ells lu que tes de percura es á beura si upots pasa y que no estigis malal per que es un mal pais a quet: Bueno pues no te estrañis que axi estado unpoco de tiempo en escrivirte es por que es peraba a te nir una mica de pasta par en viartela y a ora te mando cuatro o sinco diros por coreos o con xiro postal y cuando los a yas resibido yame lo es cribiras y a xis pudras pasa el dia del teusan en cuartus; pues á quella mica de tabacu que em bas en bia de segida mel barax fuma Pensan antu y era tanbo; pues et felicito pel dia del teusan quel pasis ben felis embel gun cuarto á la buchaca; pues los de Tárrega y Anglesola tan bien te mandaran alguna cosa pel teu san segun me varendi; Pues moltas espresions de la tiagran y de tu tia Emilia y tu rebras un fuerto a braso de tu tiyo que lo soy	Estimat nebot: Sabràs que ja hem rebut la teva carta del 29 del passat. Doncs, segons dius per aquí no estàs gaire bé si us fan patir set. Això sí que no està gaire bé, però què hi faràs? Ara manen ells. El que has de procurar és veure si ho pots passar i que no estiguis malalt, perquè és un mal país aquest: Bé, doncs no t'estranyi's que hagi estat una mica de temps en escriure't, és perquè esperava a tenir una mica de pasta per a enviar-te-la i ara t'envio quatre o cinc duros per correus o amb gir postal i quan els hagis rebut ja me ho escriuràs i així podràs passar el dia del teu sant amb quartos; doncs aquella mica de tabac que em vas enviar de seguida me'l vaig fumar pensant en tu, i era tant bo!; doncs et felicito pel dia del teu sant, que el passis ben feliç amb algun quarto a la butxaca; doncs els de Tàrrega i d'Anglesola també t'enviaran alguna cosa pel teu sant segons me varen dir; Doncs moltes expressions de la Tia Gran i de la teva tia Emilia, i tu rebràs una forta abraçada del teu oncle que ho soc
Pedro Castany	Pere Castany
PD lo que te mando á ora son 25 ptas oy mismo por correos y las tomas con vuena voluntad que á go todo lo que puedo y te las gasta para lo que le convengamas me lo escribiras en segida por a qui todos estamos buenos la teba Padrina en cara esta en Barcelona y yo me parese quel Setembre y a nira á beurels als teus paras y els teus xermas y to ta la parentela res mes no se meocura perque estic cansado á deu asta la teba carta	PD: El que t'envio ara son 25 ptes avui mateix per correus i les reps amb bona voluntat, que faig tot el que puc, i te les gastes en lo que et convingui més. Ja m'ho escriuràs de seguida. Per aquí tots estem bons. La teva Padrina encara és a Barcelona i jo em sembla que el Setembre hi aniré a veure'ls als teus pares i els teus germans i tota la parentela. No se'm ocorre res més perquè estic cansat. Adéu, fins a la teva carta.
Pedro Castany Emilia Querol y tìa Gran	Pere Castany Emilia Querol i Tia Gran
[Rebuda el dia 31 de Juliol de 1929]	[Rebuda el dia 31 de Juliol de 1929]

Destacable:

La Tia Gran vivia a Tornabous amb el matrimoni Castany-Querol. No en coneixem el nom però devia de ser tia del Pere (i de l'Emili i l'Antolina), no sabem si paterna o materna (germana de la Teresa Parisi Bertran).

La Padrina del Domènec degué ser la Teresa Parisi Bertran, àvia d'ell, que sembla que habitualment vivia a Tornabous (amb el seu fill Pere), Tàrrega (amb l'Emili i l'Enric) o Anglesola (amb la Teresina, la petita).

La carta del Pere està escrita amb una clara voluntat de ser redactada en castellà, tal i com era obligat per les autoritats. El Pere Castany no dominava aquesta llengua escrita ni gairebé parlada, i es veia precisat a intercalar-hi algunes paraules catalanes que les idees que volia transmetre li reclamaven. Les paraules entrelligades, soltes de primer, el portaven a l'alliberació d'algunes frases senceres. Hi queda també pales que el seu català escrit no era gaire avançat, però s'hi sentia molt més de gust i s'hi expressava molt millor.

La dictadura de Primo de Rivera va durar des de 1923 al 1930 i en aquest període la prohibició i persecució de la llengua va ser ferotge. Es veu ben clarament el patiment que suposava escriure una carta, havent-hi l'amenaça legal que pesava sobre la gent, que majoritàriament no havia tingut cap escolarització en castellà, i abans, molt poca en català.

---

2017 0220. L'Hort del Barceloní, avui dia.

He trobat la casa

Carme Castany

18 de febrer de 2017 a les 20:05

1931 - 1932 Font: Germans Joan i Joana Ramon Castany i Carme Castany Serrano.

2013. Font: Carme Castany Serrano.

2013. Font: Carme Castany Serrano.

Carme Castany Serrano (ascendència per branca paterna).

De Pere Plana Panyart

	22 de novembre de 2016 a les 19:49 Gràfic modificat l'u d'octubre del 2018.
Per a: Carme Castany

---

1945 / 46. Venda de la casa de Tàrrega.

Emili Castany Foix (mitjan CCS, 28/11/2016):

"Entre l'any 45 /46 van vendre la casa de Tàrrega i van anar a Barcelona, al " colmado" del carrer Semoleres".


De Carme Castany, (28 de febrer de 2017 a les 21:22):

En un correu anterior em parlaves de l'hort del Barceloní com si fossin les terres de l'Emili Castany Parisi. Dons no ... L' hort del Barceloní de Tàrrega són les terres de l'hereu dels Foix, per tant són les terres del germà de la meva àvia Teresa Foix .

Respecte a la família Foix jo només tinc un contacte llunyà amb els nets de la Juanita Foix.

---

1944-06-18. Antolina Castany Parisi.

Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

---