Dels detalls de com es van conèixer els besavis, no en sé res. Però és probable que tots dos ja estiguessin vivint a Sant Martí de Provençals, o al menys ell, ja que de petit (amb quatre o cinc anys), va veure mort, a Sant Andreu, a en Baliarda (1850), després d’haver-lo encorralat i caçat els soldats.
El Domènec m’ho va explicar una vegada, però jo no vaig
quedar-me amb el nom de la persona que li havia explicat amb ell. Jo creia que havia estat son pare. Més tard vaig
deduir, per la data de la mort d’en Baliarda, que no pogué ser ningú més que
l’Avi coix, a Tornabous o a Tàrrega, a la vora del foc. Aleshores
devia tenir 66 anys.
A l’Avi coix degueren de portar-lo des de Sant Pere de
Riudebitlles a Sant Andreu o a Sant Martí, quan era un nano.
“- Jo tenia quatre o cinc anys. Com ara tu. Me'n recordo
molt bé, que va portar-m’hi el meu pare, a la Plaça d’Orfila, per a veure a En
Baliarda mort, estès sobre una post. El Noi Baliarda, li deien. Els andreuencs
li donaven aquest nom. El volien. Ell era de Sant Andreu de Palomar, i allí el
van caçar els soldats reials. El van encorralar i el van cosir a trets. Els
soldats deien que era un bandit. I és que el rei no el volia, perquè li feia
guerra. Però els andreuencs sí, perquè era dels seus. I el rei és d’Espanya.
- Tu ets espavilat, Domènec, i t’hi fixes, en les coses
que t’explico. Quan siguis gran te’n recordaràs de tot això, perquè son coses
importants. Coses que han passat de debò i que jo les vaig veure amb els meus
ulls quan només era un marrec”.
Però, l'Avi Joan, al Domènec, no li degué explicar així mateix, tot el conte plegat, com l'he escrit, curt. El meu pare a mi tampoc. La historia era repetitiva i complementària, per petites entregues, al llarg de moltes tardes, assentat als genolls. Les d'ell, a la llar. Les meves, a la cuina, prop de l'estufa de serradures. -Papa. Expliqui-m la història d'en Baliarda-.
Però, l'Avi Joan, al Domènec, no li degué explicar així mateix, tot el conte plegat, com l'he escrit, curt. El meu pare a mi tampoc. La historia era repetitiva i complementària, per petites entregues, al llarg de moltes tardes, assentat als genolls. Les d'ell, a la llar. Les meves, a la cuina, prop de l'estufa de serradures. -Papa. Expliqui-m la història d'en Baliarda-.
L'Avi degué de passar bastants anys, amb el nét a casa, a temporades. Tots dos embadalits, l'un de l'altre. El meu pare se l'estimava. Jo ho vaig saber, encara que mai no el vaig conèixer, al besavi.
I jo, al meu pare, també. El vaig conèixer, si, però massa poc. Sempre és massa poc el temps, quant passa en el temps dels contes.
I jo, al meu pare, també. El vaig conèixer, si, però massa poc. Sempre és massa poc el temps, quant passa en el temps dels contes.
1850. El cos d’en Baliarda, exposat a Sant Andreu.
Registre: 4047. Caixa: Sense Caixa. Temàtica: Història. Mètode: Història
familiar. Tipus:
Fitxer
en disc dur.
Titol: Va veure el cos d’en Baliarda, mort, exposat a Sant Andreu.
Complement: De petit, Joan Castany Julià (26/11/1846), nat a
Sant Pere de Riudebitlles. Devia explicar-li al Domènec.
L’avi Miquel / 004- (?)
Més dades: Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi
Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un
revolucionari progressista català.
Des de: 1850. De: JCJ. A: DPC
Extracte: Processador de text: WinWord.EXE
Transcripcio
Desenvolupament: Ve de la taula "Notes de
Personatges". No pogué ser l'Avi Miquel, que va neixer el 23/04/1882.
Tampoc el seu pare, Pere Plana Guasch (18/07/1853) a Alcoletge.
Data:
Precissió_Data: a bell ull
Procedència doc: PPP.
Data compilació: 02/01/2017.
