Can Picas, a Sant Martí de Provençals.

Carme Castany <ccastany@gmail.com>

	28 de novembre de 2016 a les 21:58
Per a: Pere Plana Panyart <apeloplana@gmail.com>
Bona nit Pere La foto 2: La dona que esta al costat de la Teresina Plana és la Joana Castany Foix. Foto 3. Et vaig escriure el que estava escrit darrera de la foto. Avui el meu pare m'ha explicat el següent, potser ja ho coneixes. Fusió ordenada dels records de l’Emili Castany Foix, transmesos per la Carme Castany Serrano Can Picas .– He fet servir, fins ara, el topònim ‘Can Piques’ i crec que haig d’esmenar l’error d’aplicació, doncs ‘piques’ pot ser una forma del verb ‘picar’, d’aplicació al lloc molt ambigua, mentre que penso que el topònim que veig emprar en la cartografia aportada darrerament, ‘Can Picas’, pot fer referència a la dotació de la masia, de varies ‘picas’ d’aigua on podia donar-se de beure al bestiar. Em sembla més coherent. 1898. (CCS) El pare m'ha comentat que els pares del seu pare van marxar de Sant Martí de Provençals després de néixer l' Emili per una revolta que hi va haver. (PPP) El teu pare recorda haver sentit explicar res del viatge des de Sant Martí?. Van anar fins a Tornabous o es varen establir a un altre poble? 1912. (PPP) L'Avi coix, vivia a Tornabous, amb l'oncle Peret, segons els records del meu pare (DPC). El meu pare parlava de la Masia del Senyor (o del 'Sinyó') a Tornabous, on hi va viure vàries temporades amb el Cisco (el seu segon germà, Francisco Plana Castany) de marrecs, quan a Barcelona anava malament l'abastiment de queviures, per manca de feina de l'Avi a causa de les vagues i també una altra, en que els seus pares van estar separats temporalment. Ell explicava que, de petit, va ser lliure i feliç en el camp de l'oncle Peret. Allà va conviure amb el medi natural i va aprendre a nomenar tota mena de plantes, arbres i ocells. I tornava a sentir-se feliç, cada cop que ens ho explicava. De Tàrrega també me'n parlava, però no ho tinc tant associat a les seves visites. 1929-1930. El meu pare (DPC), parlava sovint de CAN PIQUES, associant-lo a l'oncle Enric (EnCP), en diverses cartes que ara crec que eren de l'època en que va fer la mili a l'Àfrica. Haig de tornar a mirar-ho. Fins ara no he sabut mai on era aquesta masia. 1939. L'ENRIC CASTANY PARISI era masover a CAN PIQUES, casa pairal situada a la carretera de Mataró, cantonada amb la carretera negra (anomenada ara carretera de la Mina), el meu pare, la tia Juanita i la meva avia van anar allà abans d'acabar-se la guerra, el pare diu que va coincidir amb la retirada. Van viure entre mig any o un any, el pare no recorda el temps exacte. 1940. Després van tornar a Tàrrega i van estar tres anys més. 1945/46. Entre l'any 45/46 van vendre la casa de Tàrrega i van anar al colmado del carrer Semoleres.   Pere Plana Panyart<apeloplana@gmail.com>

	28 de novembre de 2016 a les 23:41
Per a: Carme Castany <ccastany@gmail.com>

A la pàgina http://www.pladebarcelona.cat/2015/10/12/la-mina-rural/ es parla de la masia de Can Petroli "que es troba al principi de la Carretera de la Mina o Carretera Negra. Aquesta carretera era l’antic camí que unia la Carretera de Mataró i el Camí de la Verneda". Podria ser la mateixa?

Pere Plana Panyart<apeloplana@gmail.com>

	5 de desembre de 2016 a les 2:58
Per a: Carme Castany <ccastany@gmail.com>
Bona nit i bones notícies, les teves. Que Can Petroli pugui ser el mateix que Can Piques, confirma la descripció del teu pare sobre la carretera Negra de la Mina. I podem fixar-ne el lloc d'origen que per a mi sempre havia estat, de forma indefinida, a Sant Martí de Provençals. Una curiositat, que potser ton pare sabrà: La carretera Negra, se'n deia així perquè estava 'embetumada'?. Aleshores n'hi devia d'haver poques. Això em sona del meu pare.