Carme Castany Serrano (ascendència per branca paterna).

De Pere Plana Panyart

	22 de novembre de 2016 a les 19:49 Gràfic modificat l'u d'octubre del 2018.
Per a: Carme Castany

---

1945 / 46. Venda de la casa de Tàrrega.

Emili Castany Foix (mitjan CCS, 28/11/2016):

"Entre l'any 45 /46 van vendre la casa de Tàrrega i van anar a Barcelona, al " colmado" del carrer Semoleres".


De Carme Castany, (28 de febrer de 2017 a les 21:22):

En un correu anterior em parlaves de l'hort del Barceloní com si fossin les terres de l'Emili Castany Parisi. Dons no ... L' hort del Barceloní de Tàrrega són les terres de l'hereu dels Foix, per tant són les terres del germà de la meva àvia Teresa Foix .

Respecte a la família Foix jo només tinc un contacte llunyà amb els nets de la Juanita Foix.

---

1944-06-18. Antolina Castany Parisi.

Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

---

1944 v. Joan Castany Foix.

Una llarga història, darrera la mirada.
Vers 1944.
Font: Germans Joan i Joana Ramon Castany.

---

1941-01-15 Juanita Castany Foix a Domènec Plana Castany

Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

1941 0115 JCF a DPC #4445 12104.jpg	1941 0115 JCF a DPC #4445 12105.jpg
1941 0115 JCF a DPC #4445 12106.jpg	1941 0115 JCF a DPC #4445 12107.jpg
1941 0115 JCF a DPC #4445 12108.jpg

1939-02-00. Can Picas. Enric Castany Parisi.

Explicació d'en Emili Castany Foix (mitjan CCS, 28/11/2016): "ENRIC CASTANY PARISI era masover a CAN PIQUES, casa pairal situada en la carretera de Mataró cantonada amb la carretera negra ( anomenada ara carretera de la Mina ), el meu pare, la tia Juanita i la meva avia van anar allà abans d'acabar-se la guerra, el pare diu que va coincidir amb la retirada. Van viure entre mig any o un any, el pare no recorda el temps exacte".

---

1937 0214. BCN. Mobilització del Domènec Plana Castany.

Maria Pañart Maestro, Gregori Plana Panyart, Joaquim Plana Pañart i Domènec Plana Castany.
El Domènec porta posada la caçadora de pell amb els distintius de l'exèrcit republicà, de l'arma d'Enginyers.
Fotografia de comiat.
(MPM, 23 anys; GPP, 2 anys; JPP, 1 any; DPC, 29 anys)
Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

"Barcelona 14 de Febrer de 1937
A la meva padrina [TPB], besàvia dels meus nanos.
Domènec"

---

1933-06-24. Tàrrega - Revetlla de Sant Joan

-Mireu-me a mi. No mireu al magnesi-.
Encara hi va haver algú, que va mirar al fotògraf.

Font: Germans Joan i Joana Ramon Castany i Carme Castany Serrano.

1.- Emilia Querol Perarnau. 49 anys.
2.- Pere Castany Parisi. 45 anys.
3.- Teresa Parisi Bertran. 74 anys.
4.- Teresa Foix Segués. 40/41 anys.
5.- Joana Castany Foix. 5/6 anys.
6.- Emili Castany Parisi. 43/44 anys.
7.- Joan Castany Foix. 19 anys.
8.- Pepita Castany Foix. 12/13 anys.
9.- Miquel Castany Foix. 16/17 anys.
S/n, al mig de la foto, en braços: Emili Castany Foix. 1-2 anys.

---

1930-03-18. La Tia Gran

La Tia Gran

De Pere Plana Panyart	22 de novembre de 2016 a les 18:25
Per a: Carme Castany
En coneixes res? El meu pare l'anomenava sovint. Pere Plana Panyart.

La Tia Gran. 1930/març/18

Hores d’ara, no recordo les explicacions del meu pare, respecte de la relació familiar de la Tia. Per la cita que ell en fa a les cartes emeses des de l’Àfrica, dedueixo que havia d’ésser germana de la mare de l’Antolina, o sigui una Parisi Bertràn, de qui no en conec el nom. L’oncle Emili la tractava de tia i l’atribut de Gran devia de ser per que era major que la Teresa.

La notícia de la serva mort es deu a un telegrama lacònic amb data del 18 de març de 1930, emès des de Tàrrega per l’Emili i dirigit a la seva germana Antolina.

El telegrafista, fidel complidor del reglament, va traduir de seguida el text gargotejat en el paper que li mostrava l’Emili, i amb benevolència didàctica li explicà que, “La Tia Gran” era equivalent, en l’idioma de l’imperi, a “La Tía Grande”, i així el tema es tancà i el telegrama corregué:

“Tu tía grande muerta”.

1929-05-20 Miquel Castany Foix a Domènec Plana Castany

1929 0520 MCF a DPC #0435 12013.jpg
(MCF, 13 anys; DPC, 22 anys)
Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

---

1924-06-18 Joan Castany Julià, vist pel Domènec Plana Castany.

Joan Castany Julià, dibuixat per Domènec Plana Castany, als disset anys.
El dibuix degué de ser un encàrrec de l'Antolina, o una creació espontània del Domènec dedicada a ella, al poc temps d'haver-se mort l'Avi.
Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

---

1920 El Ponch Fruit

Font: Carme Castany Serrano.

12 de desembre del 2016.

Carme Castany

Bon dia Pere:

Això és l'únic que queda de l'antiga fàbrica de gasoses. Ara és un magatzem de material de la construcció.
Adreça actual fàbrica. AGRICULTURA 135
En l'escut posa fundada 1920

Una abraçada 

Pere Plana Panyart

per a Carme:

Molt bona foto. És clarificadora la data de fundació. Sort que has
pogut entrar-hi i que no hi hagin fet obres interiors.

12/12/16 A la premsa esportiva hi varen aparèixer anuncis al menys als anys 1925, 1927 i 1961: http://baguldelavi.blogspot.com/p/els-anuncis-del-ponch-fruit.html Hi ha un inventari actualitzat a l'any 2010, amb fotografies de moltes de les façanes dels immobles del districte de Sant Martí de Provençals, a les adreces: http://insespriu.cat/unamirada_poblenou/agric_avila.pdf https://www.yumpu.com/es/document/view/13060282/abric-avila-institut-salvador-espriu Figura un llistat històric de la dedicació de cada edifici en els anys assenyalats. L'autoria és de l'Institut Salvador Espriu. Les imatges porten la marca fotogràfica "fxbic".

1912 (v). Qui me les compra?, ... i així,

1912 (v). Qui me les compra?, ... i així,

Conte de l’Avi coix, un hivern a la vora del foc, escoltat pel Domènec Plana Castany, amb uns cinc anys d’edat.

1906. El soldat del Gurugú.

Cap el 1906 va haver-hi de nou batibull a l'Àfrica, a l'anomenat Marroc espanyol, o "Protectorado de Marruecos". Colònia, pura i dura.

-Una fotografia, el "soldat del Gurugú", germà de la meva àvia, Antolina. El nom és incert i les dates les he deduït en funció del conflicte armat en el que sembla atribuir-se la seva mort.
-Informació personal de Joan (?) Castany Parisi.

Sona, a la família, que es deia Joan (entre els Castany-Parisi no n'hi va haver cap més i seria molt estrany que faltés aquest nom, havent-n'hi com a precedents).
Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

1905 v. Joan Castany Julià i Teresa Parisi Bertran

Joan Castany Julià i Teresa Parisi Bertran
Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

Joan Castany Julià

---

1898-01-17 L'aiguat de Sant Antoni

 

Del que em planteges sobre la data de l'èxode de la família de l'Avi coix, de Barcelona a Tàrrega (o a Tornabous), no en tinc cap indici. Ni tant sols tinc un any aproximat. No hi ha, o no en queda, cap lletra.

Caldrà doncs, considerar la possibilitat de coincidència amb l'aiguat del 13 al 17 de gener del 1898, que has trobat.

Si, com recorda el teu pare, van marxar de Sant Martí a conseqüència d'una revolta, l'any 1898 n'és l'any del malestar social. Abans i desprès. La guerra d’independència de Cuba havia començat el 1895 i no s’acabà fins el juliol. De manera que anem per bon camí, per situar el temps de l’èxode.

La mala maror que ocasionaren les lleves de “quintos” per alimentar un front de guerra que a Catalunya no s’entenia, va fer que s’aixequessin moltes protestes. Les famílies benestants podien pagar a l’exèrcit un preu per alliberar als seus fills d’aquesta obligació. La gent treballadora, del camp o de les fàbriques, no podien pas permetre’s-ho.

Ja era la quarta vegada que havia passat el piquet pel camp on hi treballaven disseminats, una dotzena d’homes de la contrada, i els havien fet marxar amb ells per tal de reivindicar els drets dels joves que s’havien endut cap aquella maleïda guerra de Cuba. És clar que hi estaven d’acord amb ells. De tot allò no hi havia dret. La gent s’embarcava i la mataven a l’altra banda de la mar. I era només per salvar el nom del rei. I en nom del rei, l’exèrcit desfeia les protestes, a cops de sabre.

Ell volia treballar, seguir treballant al camp que havia adobat. Perquè a casa se l’hi obrien set boques a les hores dels àpats.

Allà al Segrià no hi havia aquesta mala maror. I a més, s’hi feien dues collites a l’any. Va decidir-se. Els estris que feia servir la família, per la casa i el conreu, hi cabien en els dos carros envelats. La somera i el pollí eren prou valents per a fer el viatge.

L’Avi Joan Castany tenia cinquanta-dos anys; l’Àvia Teresa, trenta-nou. I la xicalla, catorze l’Antolina; el Joan (?) del Gurugú, dotze; el Pere, deu; l’Emili, nou i tres l’Enric. En Jaume encara anava dins del ventre de la Teresa, perquè ja degué néixer un cop arribats a Tàrrega, a jutjar per la edat que l’hi atribuïa la notícia de La Vanguardia, quan el van empresonar en la revolta del 1932.

El dia en que va arrencar la comitiva era lluminós. Sortiren de Sant Martí amb el sol just a la ratlla de l’horitzó, aclarint el camí que s’obria cap el Segrià.

La somera anava tirant del carro amb energia. I la Teresa, des del segon, arriava l’ase, que seguia petja. Passaren Sant Andreu, vora la Plaça d’Orfila, on l’Avi havia vist el cos estès d’en Baliarda, feia quaranta-vuit anys. El sol era ja alt, cap a la banda de Mallorca. Seguiren pel Camp del Sidral i van deixar el Poble Nou a l’esquerra.

Travessaren Gràcia i van parar a dinar. No feia massa calor. No n’era pas temps. A l’hora de plegar les tovalles sobre l’herba, per guardar-les novament al carro, la Teresa va veure un cap de núvol. –No és gens maco-. Després, el cel es va anar posant rúfol.

---

1898 v. Finals del XIX - CASTANY desconegut

FINALS XIX CASTANY DESCONEGUT.jpeg

Fotografia enviada per Carme Castany
22:03 del dimarts, 7 / febrer / 2017
La foto 'Finals del XIX - Castany desconegut' és una foto d'estudi, feta a FOTOGRAFIA ROMEA per FRANCISCO BACHS y CIA. Aquest estudi estava situat al carrer Hospital, 49, principal.

Representa un jove d'entre quinze i disset anys. Sense nom ni data.
Font: Germans Joan i Joana Ramon Castany i Carme Castany Serrano.

Fins ara havíem considerat l'Antolina Castany Parisi, com a la major dels germans i teníem el seu primer testimoni gràfic en una altra fotografia molt similar a aquesta, feta igualment a FOTOGRAFIA ROMEA per FRANCISCO BACHS y CIA.

Teresa Parisi Bertran i Antolina Castany Parisi.
Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

Es veuen, a la foto, la Teresa Parisi Bertran i l'Antolina Castany Parisi, mare i filla. L'Antolina sembla tenir uns tretze o catorze anys, pel que es pot datar la foto entre els anys 1897-98. Va néixer el 1884.

Les dues fotografies no semblen correspondre al mateix dia, doncs les decoracions de l'estudi son diferents i la tipografia de les paraules FOTOGRAFIA i ROMEA, també son diferents. Però sembla que el cartró del suport fotogràfic és molt similar.

Si considerem les dues fotografies com a coetànies o molt poc espaiades, la data de naixement del jove pot ser propera a l'any 1882-84, i hauríem de considerar-lo com un possible germà (o cosí) precedent. Probablement, ha de ser anterior al "soldat del Gurugú", de qui hem deduït una data de naixement propera al 1886.

Revers.
Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

La primera foto podria, igualment, correspondre al mateix personatge d'aquesta altre, ja que té una fesomia semblant.

IMG_1189.JPG
Font: Germans Joan i Joana Ramon Castany i Carme Castany Serrano.

1888. Calendari "El Zaragozano".

Ens ha arribat un llibret, publicat l'any 1888, que era a la biblioteca del meu pare. Podia haver pertangut a qualsevol dels seus avis. El patern, Pere Antoni Plana Guasch, tenia 35 anys, i el matern, Joan Castany Julià, 42.

La coincidència de la data d'edició (1888) amb l'any de l'Exposició, pot relacionar el fet de tenir aquest llibre amb la visita a Barcelona que gairebé tothom de fora va fer aquell any. És un bon motiu de compra, per a un home de camp.

Font: Pere Plana Panyart (Família Plana-Pañart).

Aquest tipus de calendari podia haver-se fet servir només per a "veure-hi els sants". Per les imatges incloses, una estampa a cada dia, pot considerar-se com un calendari perpetu basat en el santoral, que si calia emprar-lo per tenir associat cada dia amb un sant, només calia comprar-lo un cop a la vida.

La predicció meteorològica alerta de "Fuertes hielos y nieblas; luego varia en lluvias y nieves. En Francia hielos y nieves; en Portugal lluvias y algun trueno. En el Mediterráneo y Cantábrico, constantes chubascos y algunas tronadas."

"En Aragón lluvias y vientos; en Valencia nubes, lluvias y frios, en Cataluña buen tiempo á dias, otros frio y hielos; en Navarra y Guipúzcoa nubes y lluvias. En Francia, Inglaterra y Alemania nieves. Los mares alterados."

Però és de considerar, a més, l'aplicació lògica de utilitzar-lo com una guia del temps aproximat que havia de fer al llarg de l'any. Mai he sabut si aquestes prediccions venen a acomplir-se, poc o molt, però hi ha qui en té més fe que en el propi santoral. L'interès de la lectura d'aquest apartat, per part del propietari del llibre, i haver-lo adquirit amb aquesta finalitat, vindria a confirmar-nos una certa il·lustració personal.

Cal remarcar que la data del llibre (1888), és justament de deu anys abans d'aquella en la que pensem que van succeir els fets que s'expliquen a "1898. L'aiguat de Sant Antoni". No hi ha cap relació, entre l'una i l'altra, llevat del fet que, potser, a l'Avi Joan li hauria anat bé de poder tenir una bona previsió meteorològica en aquesta altra ocasió.

---

1850. El cos d’en Baliarda, en una post.

Dels detalls de com es van conèixer els besavis, no en sé res. Però és probable que tots dos ja estiguessin vivint a Sant Martí de Provençals, o al menys ell, ja que de petit (amb quatre o cinc anys), va veure mort, a Sant Andreu, a en Baliarda (1850), després d’haver-lo encorralat i caçat els soldats.

El Domènec m’ho va explicar una vegada, però jo no vaig quedar-me amb el nom de la persona que li havia explicat amb ell. Jo creia que havia estat son pare. Més tard vaig deduir, per la data de la mort d’en Baliarda, que no pogué ser ningú més que l’Avi coix, a Tornabous o a Tàrrega, a la vora del foc. Aleshores devia tenir 66 anys.

A l’Avi coix degueren de portar-lo des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Andreu o a Sant Martí, quan era un nano.

“- Jo tenia quatre o cinc anys. Com ara tu. Me'n recordo molt bé, que va portar-m’hi el meu pare, a la Plaça d’Orfila, per a veure a En Baliarda mort, estès sobre una post. El Noi Baliarda, li deien. Els andreuencs li donaven aquest nom. El volien. Ell era de Sant Andreu de Palomar, i allí el van caçar els soldats reials. El van encorralar i el van cosir a trets. Els soldats deien que era un bandit. I és que el rei no el volia, perquè li feia guerra. Però els andreuencs sí, perquè era dels seus. I el rei és d’Espanya.

- Tu ets espavilat, Domènec, i t’hi fixes, en les coses que t’explico. Quan siguis gran te’n recordaràs de tot això, perquè son coses importants. Coses que han passat de debò i que jo les vaig veure amb els meus ulls quan només era un marrec”.

Però, l'Avi Joan, al Domènec, no li degué explicar així mateix, tot el conte plegat, com l'he escrit, curt. El meu pare a mi tampoc. La historia era repetitiva i complementària, per petites entregues, al llarg de moltes tardes, assentat als genolls. Les d'ell, a la llar. Les meves, a la cuina, prop de l'estufa de serradures. -Papa. Expliqui-m la història d'en Baliarda-.

L'Avi degué de passar bastants anys, amb el nét a casa, a temporades. Tots dos embadalits, l'un de l'altre. El meu pare se l'estimava. Jo ho vaig saber, encara que mai no el vaig conèixer, al besavi.

I jo, al meu pare, també. El vaig conèixer, si, però massa poc. Sempre és massa poc el temps, quant passa en el temps dels contes.

1850. El cos d’en Baliarda, exposat a Sant Andreu.

Registre: 4047. Caixa: Sense Caixa. Temàtica: Història. Mètode: Història familiar. Tipus: Fitxer en disc dur.

Titol: Va veure el cos d’en Baliarda, mort, exposat a Sant Andreu.

Complement: De petit, Joan Castany Julià (26/11/1846), nat a Sant Pere de Riudebitlles. Devia explicar-li al Domènec.

L’avi Miquel / 004- (?)

Més dades: Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista català.

Des de: 1850. De: JCJ. A: DPC

Extracte: Processador de text: WinWord.EXE

Transcripcio

Desenvolupament: Ve de la taula "Notes de Personatges". No pogué ser l'Avi Miquel, que va neixer el 23/04/1882. Tampoc el seu pare, Pere Plana Guasch (18/07/1853) a Alcoletge.

Data:

Precissió_Data: a bell ull

Procedència doc: PPP.

Data compilació: 02/01/2017.

---

1846-11-27. Joan Castany Julià. Partida de bateig.

J-l  Castañy

Als vint y set dies del mes de N^bre de mil vuit cents cuaranta y sis Yo Simon Estalella Pbre Economo he batejat en las fonts Baptismals de la Ygla. Parral de S. Pere de Riudebitlles a Joan, Pere, y Simon, nat lo die antes, fill lleg^m y nat^l de Joan Castañy, pages, y de Fran^ca Juliá, Conj^s. natl^s y hab^nts en esta. Avis paternos Jaume Castañy, pages, n^l de esta, y Antonia Farré, n^l de Subirats. Avis maternos Agustí Juliá, mestre de casas, y Antonia Riba, n^l de S. Sadurní. Padrins Esteve Olivella, pages, n^l de Lavern, y Josepa Castany, y Robira, n^l de esta. Jta est

Simon Estalella Pbre Economo

Document proporcionat per Ramon Rovira i Tobella.
De la Societat Catalana de Genealogia, H.S.V.N.
 Emparentat amb els Castany de Sant Pere de Riudebitlles.

16/09/2008

Transcripció: Pere Plana Panyart.

---