 |
| Paisatge de Sant Martí, Isidre Nonell, 1896, col·lecció particular. |
La Colla del Safrà a Can Picas.
El descobriment d'aquest quadre ens obre els ulls per reconèixer el lloc on es trobava Can Picas i la seva estructura global.
Des de Cal Royo, la serralada de Montcada i La Conreria perfila l'horitzó.
La renglera de xops acompanyen el rec, paral·lel a la carretera de Mataró. A través de la boirina s'endevinen les cases de la Verneda.
L'edifici de La Deliciosa (a la dreta), com hi figura al plànol de 1952, porta un nom que evoca ja l'aplicació actual de restaurant. En el segle XIX comptava amb una alçada de tres plantes, pel que es veu.
La casa fosca de l'esquerra, sembla ben bé ser Can Picas. Voldria jo volar en el temps contra els enderrocs i assegurar-ne la seva identificació, que veig molt versemblant.
A la Llista de quadres d'Isidre Nonell, hi figuren detalls de catàleg d'aquest concret, que ens porten a una situació més precisa i ens acosten, efectivament, a La Verneda, prop de Can Picas. Això pot refermar la idea de la seva identitat.
|
J.39 | 1896 | Paisatge de Sant Martí (La Verneda) | Oli sobre tela 95 × 144 |
Col·lecció J. Valentí Barcelona |
|---|
L'indret era fàcilment accessible per FC des de Barcelona i devia haver-hi alguna parada prop de la cruïlla de la carretera Negra amb la de Mataró, no lluny de la Verneda. No s'havia de traginar gaire tros de camí amb els neulers de pintar. -No me'n vaig pas més lluny-, degué de pensar l'Isidre Nonell estintolant el cavallet.
Can Picas ja era habitat pel meu besavi Joan Castany Julià, abans de 1896, quan va fer-se aquesta pintura, i bastant després.
La carretera Negra venia des del Camp de la Bota (a la vora del mar),
passant per la Mina, i s’incorporava a la Carretera de Mataró, justament on s’emplaçava la masia de Can Picas.
Ens n'ha donat testimoni l’Emili Castany Foix, pare de Carme Castany Serrano, cosina segona meva. Ell hi va viure
a l’edat de set anys, quan va tenir lloc la retirada cap a França, al gener de
1939, en produir-se la ocupació feixista de Barcelona. Des dels finestrals de Can Picas va estar observant l'enfonsament humà de Catalunya al llarg de la carretera de Mataró, durant dies.
El nom de “carretera Negra” sembla prou evident que devia tenir
a veure amb la seva textura. Potser amb la característica excepcional d’estar
“embetumada” o enquitranada, la qual cosa devia de ser encara poc usual, quan
van batejar-la així. Podria ser, també, que la seva pavimentació s’hagués fet a
base d’escòries provinents del ferrocarril o d’alguna ferreria. Hores d’ara
és difícil saber-ho del cert. |
|
 |
| Al costat Oest de l'Escola i de Sud a Nord, la carretera de Mataró. Al flanc Sud-Oest, la carretera Negra o de la Mina. |
 |
| Can Petroli, avui, o fins fa poc, al costat de la Carretera Negra. A l'esquerra de la foto, endavant, hi ha la gran excavació per on passa la Gran Via de les Corts Catalanes. A l'altre vora i equidistant hi ha l'Escola Túrbula. |
De varis
correus-e entre el Pere Plana Panyart i
Carme Castany, pel desembre de 2016:
A la pàgina http://www.pladebarcelona.cat/2015/10/12/la-mina-rural/ es parla
de la masia de Can Petroli "que es troba al principi de la Carretera de la
Mina o Carretera Negra. Aquesta carretera era l’antic camí que unia la
Carretera de Mataró i el Camí de la Verneda".
Que Can Petroli pugui ser el mateix que Can Piques, confirma
la descripció del teu pare sobre la carretera Negra de la Mina. I podem
fixar-ne el lloc d'origen que per a mi sempre havia estat, de forma indefinida,
a Sant Martí de Provençals.
Aquestes informacions em varen dur a trobar Can Picas en el plànol de Barcelona de 1952, inserit al començament d'aquesta entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada